| Autor |
Missatge |
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
 Publicat:
16 Set 2008 - 02:59 PM |
 
|
File Name : Segle XX - Qui va matar Massud [RIP TDT 324h Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 716 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:00:47
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 608x448
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1537 Kbps
Factor de qualitat: 0,23 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 110 Kbps
Segle XX - Qui va matar Massud
Ahmed Sha Massud, comandant guerriller assassinat per Al-Qaeda.
"Qui va matar Massud?" és el documental que emet "Segle XX". Indaga en les circumstàncies de la mort d'Ahmed Sha Massud, el carismàtic comandant guerriller afganès assassinat per Al-Qaeda.
A mig camí entre el documental històric i el reportatge d'investigació, "Segle XX" presenta un programa de producció francesa que porta per títol "Qui va matar Massud?" El seu contingut indaga, amb testimonis molt interessants, en la personalitat i en les circumstàncies de la mort, el 9 de setembre de 2001, d'Ahmed Sha Massud, el carismàtic comandant guerriller afganès l'assassinat del qual, per part de la xarxa terrorista Al-Qaeda, va ser el pròleg dels grans atemptats de Nova York i Washington, dos dies després.
Nascut el 1955 a la vall del Panshir en una família de notables d'ètnia tadjik, educat a Kabul, Massud es va estrenar en l'activisme polític el 1974, quan era un estudiant universitari d'idees islamistes hostil al règim republicà de Mohamed Daud. Aviat va conèixer l'exili al Pakistan i després de la invasió soviètica del desembre de 1979 va començar a combatre-la al capdavant d'un grup de mujaidins. Al llarg de la dècada següent, la seva fama com a senyor irreductible del nord-est afganès -el Lleó del Panshir- es va transformar en llegenda i els seus èxits militars davant l'Exèrcit Roig el convertiren en una peça clau dins la coalició de guerrillers i dignataris religiosos anticomunistes. Conqueridor de Kabul l'abril del 1992, tot seguit va ser designat vicepresident del govern i ministre de Defensa.
Tanmateix, l'aliança islamista va esclatar aviat, i Massud participà activament en la guerra civil entre mujaidins del període 1992-1995, abans que tots plegats fossin escombrats pel moviment fonamentalista dels talibans, que van prendre Kabul el 1996. Atrinxerat al seu reducte del Panshir amb una força d'uns 10.000 combatents, Massud es va transformar aleshores en el símbol universal de la resistència contra aquells fanàtics opressors de la dona i destructors del patrimoni cultural. Jove, intel·ligent i fotogènic, sempre amb el seu pakol, la característica gorra de llana, Ahmed Sha Massud representava també davant d'Occident un islam polític genuí i a la vegada compatible amb la modernitat.
Per tot això, Massud era ajudat i respectat tant per Moscou com per Washington, i va ser rebut amb entusiasme, l'abril del 2001, a París i al Parlament Europeu. Per això, Bin Laden i els seus sequaços decidiren eliminar-lo abans d'atacar els Estats Units. Els executors van ser dos tunisians reclutats per l'islamisme radical a Bèlgica, ajudats per les xarxes islamistes de la Gran Bretanya entrenades al Pakistan, que es van fer passar per periodistes. La intencionalitat política del crim, però, era la mateixa que després ha colpejat a Madrid o a Londres, la que avui intenta retornar l'Afganistan a una opressió de caràcter medieval. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
 
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
19 Set 2008 - 12:59 PM |
|
File Name : Segle XX - 50 anys de guerrilla [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:57:51
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 592x336
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1563 Kbps
Factor de qualitat: 0,32 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
50 ANYS DE GUERRILLA
Al llarg dels darrers mesos, diverses notícies -com l'alliberament d'Ingrid Betancourt o la mort del mític líder de les FARC conegut per Tirofijo- han posat el fenomen de la guerrilla colombiana sota els focus de l'actualitat mundial. Per això ens sembla especialment oportú oferir-los avui un documental francès que aprofundeix en els origens i en alguns dels protagonistes d'aquella guerrilla, la més antiga del planeta. És un documental produït a finals de la dècada passada, però el dèficit d'actualitat que això comporta es veu compensat, per exemple, amb les llargues i interessants declaracions d'un Manuel Marulanda, Tirofijo, aleshores en plena forma i avui ja difunt.
El punt de partida de la guerra civil no declarada que Colòmbia viu des de fa ja 60 anys va ser l'assassinat a Bogotà, el 9 d'abril de 1948, del líder liberal Jorge Eliécer Gaitán, crim que provocà la revolta popular coneguda com "El Bogotazo" i que submergí el país en l'anomenada "Violencia", una onada d'enfrontaments armats entre liberals i conservadors amb un balanç de potser 300.000 morts en una quinzena d'anys.
És durant aquesta etapa que van proliferar de forma espontània, a la Colòmbia rural, les guerrilles liberals formades per pagesos que es volien defensar de la repressió conservadora. Després, quan a partir del 1958 el pacte del Frente Nacional instaurà l'alternança i el repartiment del poder entre les oligarquies conservadora i liberal, l'esquerra exclosa del sistema recuperà i modernitzà el fenomen guerriller. Així, el 1962 naixia l'Ejército de Liberación Nacional, que comptaria en els seus rengles el mític capellà Camilo Torres; i el 1964 es creaven les FARC, les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia; i més tard el Movimiento 19 de Abril o M-19...; sigles que, durant l'últim quart del segle XX, van posar l'Estat colombià contra les cordes.
En el moment de rodar-se el documental que ara veuran, el president Andrés Pastrana havia obert amb la cúpula de les FARC un procés negociador carregat d'esperances, que va acabar fracassant. El succeí el conservador Álvaro Uribe, partidari de la solució militar. I és indubtable que des del 2002 les FARC, identificades amb els segrestos i el narcotràfic, han sofert un gran desprestigi i cops molt durs a mans de l'exèrcit colombià, que ara porta la iniciativa sobre el terreny. Tanmateix, fins i tot després de la pèrdua del seu mític comandant Tirofijo, és difícil d'imaginar que una guerrilla tan veterana, nodrida per les flagrants desigualtats socials d'aquell país, pugui desaparèixer a curt termini pel simple procediment de la rendició. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
01 Oct 2008 - 02:59 PM |
|
Aquest és el segon d'una sèrie de tres, a prop de la guerra de Vietnam, malauradament el primer se'm va escapar, però son independents
File Name : File Name : Segle XX - Assessors i magnicidis. 1960-63 [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:23
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 672x384
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1671 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Segle XX - Assessors i magnicidis. 1960-63
vui, el capítol de la sèrie La guerra de Vietnam, una baixada a l'infern, detalla la creixent implicació política i militar de Washington en aquell país asiàtic entre 1960 i 1963.
Ja l'octubre de 1954, acabat de néixer el règim anticomunista de Saigon, el president Eisenhower li assegurà el seu suport incondicional, un suport gestionat en bona mesura per la CIA. El nou Estat sud-vietnamita del president Ngo Dinh Diem havia de ser la peça més sòlida del dispositiu nord-americà al sudest asiàtic, una altra Corea del Sud. Però, així com a Corea l'armistici del 1953 havia posat fi de veres a les hostilitats, al Vietnam el govern comunista del nord, apadrinat per Moscou i Pekin, no renuncià en cap moment a la conquesta del sud: el 1959, la guerrilla vietcong fins aleshores adormida a les zones rurals començava a actuar contra les autoritats de Saigon, i el 1960 es constituïa la seva marca política, el Front d'Alliberament Nacional del Vietnam del Sud.
Naturalment, l'amenaça comunista esperonava els nord-americans a sostenir, finançar i armar el règim sud-vietnamita. En aquest context, el maig de 1961 el flamant president John Kennedy hi envià uns primers centenars d'instructors militars. L'any següent, aquests assessors o instructors ja eren 12.000 i començaven a implicar-se en la lluita, encara que la Casa Blanca no els considerés tropes de combat. L'engranatge diabòlic estava en marxa.
Tanmateix, hi havia un problema que incomodava Washington i li feia tèmer que tot el seu ajut fos inútil: la impopularitat galopant del règim de Ngo Dinh Diem i la seva parentela, convertit en una dictadura despietada i corrupta i enfrontat a una revolta budista que impressionà Occident amb les imatges dels monjos, dels bonzes que s'immolaven pel foc enmig d'un carrer de Saigon.
Després de molts dubtes i vacil·lacions, l'administració Kennedy donà llum verda al cop militar que, l'1 de novembre de 1963, enderrocà i assassinà Diem tres setmanes abans que el president nord-americà fos, ell mateix, assassinat a Dallas. Els dos magnicidis, en tot cas, no van canviar les dades del problema: a Saigon els cops d'Estat i els generals en el poder se succeïen a bon ritme, sense assegurar una mínima estabilitat política; davant d'aquest panorama, el protagonisme dels consellers militars americans anava creixent. El juliol de 1964 ja sumarien 16.000.
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:23
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 672x384
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1671 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Segle XX - Assessors i magnicidis. 1960-63
vui, el capítol de la sèrie La guerra de Vietnam, una baixada a l'infern, detalla la creixent implicació política i militar de Washington en aquell país asiàtic entre 1960 i 1963.
Ja l'octubre de 1954, acabat de néixer el règim anticomunista de Saigon, el president Eisenhower li assegurà el seu suport incondicional, un suport gestionat en bona mesura per la CIA. El nou Estat sud-vietnamita del president Ngo Dinh Diem havia de ser la peça més sòlida del dispositiu nord-americà al sudest asiàtic, una altra Corea del Sud. Però, així com a Corea l'armistici del 1953 havia posat fi de veres a les hostilitats, al Vietnam el govern comunista del nord, apadrinat per Moscou i Pekin, no renuncià en cap moment a la conquesta del sud: el 1959, la guerrilla vietcong fins aleshores adormida a les zones rurals començava a actuar contra les autoritats de Saigon, i el 1960 es constituïa la seva marca política, el Front d'Alliberament Nacional del Vietnam del Sud.
Naturalment, l'amenaça comunista esperonava els nord-americans a sostenir, finançar i armar el règim sud-vietnamita. En aquest context, el maig de 1961 el flamant president John Kennedy hi envià uns primers centenars d'instructors militars. L'any següent, aquests assessors o instructors ja eren 12.000 i començaven a implicar-se en la lluita, encara que la Casa Blanca no els considerés tropes de combat. L'engranatge diabòlic estava en marxa.
Tanmateix, hi havia un problema que incomodava Washington i li feia tèmer que tot el seu ajut fos inútil: la impopularitat galopant del règim de Ngo Dinh Diem i la seva parentela, convertit en una dictadura despietada i corrupta i enfrontat a una revolta budista que impressionà Occident amb les imatges dels monjos, dels bonzes que s'immolaven pel foc enmig d'un carrer de Saigon.
Després de molts dubtes i vacil·lacions, l'administració Kennedy donà llum verda al cop militar que, l'1 de novembre de 1963, enderrocà i assassinà Diem tres setmanes abans que el president nord-americà fos, ell mateix, assassinat a Dallas. Els dos magnicidis, en tot cas, no van canviar les dades del problema: a Saigon els cops d'Estat i els generals en el poder se succeïen a bon ritme, sense assegurar una mínima estabilitat política; davant d'aquest panorama, el protagonisme dels consellers militars americans anava creixent. El juliol de 1964 ja sumarien 16.000. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
05 Oct 2008 - 02:17 AM |
|
File Name : Segle XX - El final del túnel la caiguda de Saigon [RIP TDT 324h Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 703 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:55:26
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 624x448
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1664 Kbps
Factor de qualitat: 0,24 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 110 Kbps
EL FINAL DEL TÚNEL: LA CAIGUDA DE SAIGON (1973-1975)
Un documental de la televisió pública nord-americana, produït el 2005 i titulat El final del túnel, evoca des de la perspectiva dels Estats Units el bienni final de la guerra del Vietnam, el període 1973-1975. Ho fa amb el suport de testimonis molt qualificats, des de l'expresident Gerald Ford o l'antic secretari d'Estat, Henry Kissinger, fins a combatents vietnamites dels dos bàndols.
El novembre de 1972, Richard Nixon havia estat reelegit triomfalment a la presidència amb més del 60 % dels vots, i el 27 de gener de 1973, tot just iniciat el seu segon mandat, es rubricaven a París els mal anomenats acords de pau sobre el Vietnam. S'hi va pactar l'alto-el-foc, l'alliberament recíproc de presoners i la retirada total de les tropes nord-americanes, però també el dret del Vietcong a conservar les zones que controlava al Sud, mentre el futur del règim de Saigon restava una incògnita. "Nixon i jo -ha escrit Henry Kissinger- vàrem creure que les clàusules militars i econòmiques de l'acord permetrien al Vietnam del Sud resistir les previsibles pressions del Nord, sempre que els nord-vietnamites complissin la part de l'acord que prohibia una renovada infiltració".
Però Hanoi va continuar enviant armes i combatents cap al Sud, contra el règim del general Nguyen Van Thieu, el qual creia que el suport de Washington seria ferm i permanent. I tal vegada ho hauria estat, i la Casa Blanca hauria respost amb atacs aeris a les flagrants violacions nord-vietnamites dels acords de París..., si l'autoritat de Nixon i 'actitud del Congrés no s'haguessin vist marcades per l'escàndol Watergate. Amb el president acorralat i forçat a dimitir l'agost de 1974, amb els últims soldats dels Estats Units fora del Vietnam des del març anterior, el legislatiu va bloquejar qualsevol nova intervenció militar a Indoxina, i fins i tot les ajudes econòmiques al Vietnam del Sud.
Així les coses, mentre un Gerald Ford no elegit i feble restava impotent, mentre l'opinió nord-americana només volia oblidar el Vietnam, la sort del corrupte règim de Van Thieu estava sentenciada. Des de principis del 1975, el seu exèrcit va començar a desbandar-se davant l'ofensiva comunista que, el 29-30 d'abril, conqueria Saigon mentre, des del terrat de l'ambaixada dels Estats Units, els helicòpters evacuaven els últims fugitius. "Els Estats Units -escriu Kissinger- van pagar per la seva aventura al Vietnam un preu totalment desproporcionat en relació a qualsevol guany concebible". Pensant en l'actual aventura iraquiana, és segurament una lliçó sobre la que valdria la pena reflexionar... |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
08 Oct 2008 - 01:00 PM |
|
File Name : Segle XX - Compte enrere cap a la guerra. 1963-1965 [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:09
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 672x384
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1679 Kbps
Factor de qualitat: 0,27 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
El tercer i últim capítol de la sèrie "La guerra de Vietnam, una baixada a l'infern" analitza avui el bienni 1963-1965, la recta final cap a la plena implicació militar dels Estats Units en aquell conflicte.
La dinàmica imparable d'aquest període, protagonitzat des de la Casa Blanca pel president demòcrata Lyndon B. Johnson, es podria resumir així: un règim inestable i incompetent a Saigon, i uns Estats Units compromesos malgrat tot a sostenir-lo, incapaços de deixar-lo caure per raons de prestigi i també estratègiques, per la por de desmoralitzar tots els seus clients i protegits arreu del món i de desencadenar un efecte dòmino sobre Laos, Cambodja, Thailàndia, Filipines, etcètera. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
15 Oct 2008 - 06:06 PM |
|
File Name : Segle XX - Eva Braun i la vida íntima de Hitler [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 694 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:14:18
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 672x304
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1169 Kbps
Factor de qualitat: 0,23 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 136 Kbps
Segle XX - Eva Braun i la vida íntima de Hitler
El nazisme com a doctrina i el Tercer Reich com a sistema de poder van ser fenomens essencialment masculins i masclistes, on les dones tenien un paper ínfim, subordinat i instrumental. Aquesta regla tenia molt poques excepcions: Magda Goebbels que, essent el Führer solter, exercia en els actes socials com la primera dama oficiosa del règim; Winifred Wagner, la nora del compositor i reina del Festival de Bayreuth; Leni Riefenstahl, la jove cineasta que va saber donar del Reich la imatge més moderna i sofisticada. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
21 Oct 2008 - 07:12 PM |
|
File Name : Segle XX - El rescat d'Entebbe [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:51:11
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 672x384
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1784 Kbps
Factor de qualitat: 0,28 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
El rescat d'Entebbe
Coneguda amb el nom en clau d'Operació Tro, és tinguda per l'acció de rescat d'ostatges més cèlebre i prestigiosa de tota la història mundial. Aquesta setmana, a Segle XX, els proposem un relat molt sòlid, amb els testimonis del pilot francès Michel Bacos, de Shimon Peres i Ehud Barak, de segrestats i de membres del grup alliberador, sobre El rescat d'Entebbe. Tot va començar el 27 de juny de 1976, quan el vol 139 d'Air France, un Airbus A300 amb sortida de Tel Aviv i destinació a París va ser segrestat després de fer escala a Atenes, on les mesures de seguretat eren inexistents. Els segrestadors eren dos palestins d'una facció del Front Popular d'Alliberament de Palestina i dos alemanys de la Rotes Armée Fraktion, més coneguda com la banda Baader-Meinhof. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
28 Oct 2008 - 02:49 PM |
|
File Name :Segle XX - Els nens de la mantega [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:21
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 624x352
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1672 Kbps
Factor de qualitat: 0,31 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
ELS NENS DE LA MANTEGA
Alois Hawlik ADA (Catalunya, Alemanya, 2008 - 55 minuts)
Una coproducció de Televisió de Catalunya amb Àrea de Televisió, Knut Ogris Films i ORF (Àustria) amb la participació de l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals), Filmfonds-Wien, Fernsehfonds Austria i Kultur Niederösterreich.
Entre el 1949 i el 1951 uns 4000 nens austríacs van ser acollits per famílies espanyoles, en una iniciativa encapçalada per Cáritas. El règim de Franco, que es va mantenir neutral durant la Segona Guerra Mundial, va assumir l'ajuda humanitària obertament. Tot i la situació de precarietat econòmica que vivia llavors Espanya, aquests nens acollits van trobar-se amb el paradís.
L'Àustria ocupada pels Aliats, després de la Segona Guerra Mundial, era l'escenari de la destrucció de fàbriques i infraestructures. I la situació dels nens era particularment greu: famílies trencades, vivendes en un estat lamentable i fam. La principal raó de l'enviament de nens després de la guerra va ser la d'alimentar els més desnodrits i malalts.
D'altres països europeus es van oferir també com a hostes: Suïssa, Portugal, Holanda, Gran Bretanya, Dinamarca, Noruega i Bèlgica.
Bèlgica va ser ocupada pels Nazis l'any 1940. La crueltat amb què els alemanys van tractar els habitants del país al llarg de la guerra contrasta significativament amb les mostres d'humanitat que els belgues van manifestar un cop acabada acollint nens austríacs en gran nombre.
Els nens s'hi van estar entre tres i nou mesos. Alguns, però, es van quedar per sempre. Vivien a les cases dels pares d'acollida i assistien a l'escola local, amb el repte lingüístic que això els suposava. D'altres, però, van aconseguir un grau d'integració tan alt que en tornar al seu país ja no dominaven les seves llengües maternes.
Aquesta acció humanitària va generar un seguit de relacions personals estretes que perduren en molts casos fins avui dia. Com a conseqüència, periòdicament s'organitzen trobades entre els "nens" austríacs acollits i les famílies espanyoles.
Aquest documental segueix de prop els esdeveniments històrics del moment i els testimonis d'alguns dels nens que llavors van viatjar a Espanya i a Bèlgica. Els seus records ens apropen als moments més emotius que van viure, com són la separació dels seus pares biològics, les primeres impressions amb la família d'acollida o la tornada als seus països d'origen.
Fitxa tècnica:
Direcció: Alois Hawlik ADA
Guió: Katharina Geyer
Producció executiva: Knut Ogris, Oriol Porta
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Adaptació guió: Cristina Mora
Assessor històric: Benito Bermejo
Documentalista: Katharina Geyer, Lisa Berger
Director de fotografia: Konrad Edelbacher
Muntatge: Julia Pontiller, David Gutiérrez
Música: Helmut Grössing, Thomas Mora
Narrador: Joan Antón Ramoneda
Locutors: Tony Forteza, Marta Estrada, Rosa Guillén, Gloria González
Assesora lingüística: Sílvia Pascual
Amb la participació de: Josefa Wrba (enviada a Bèlgica als 12 anys); Waltraud Brandstetter (enviada a Espanya als 5 anys); Christine Maisel Schulz (enviada a Espanya i a Bèlgica); Ingolf Ortner (enviat a Espanya als 6 anys); Roman Sandgruber (historiador i economista de la Universitat de Linz, Àustria); Hedwig Gligorin (acompanyant de viatge de Càritas); Pere Ysàs (Universitat Autònoma de Barcelona); Els Witte (Universitat Lliure de Brussel·les);
Edward de Brandt (director de Càritas Brussel·les); Rosa Maria Montaña de Vilalou (companya de classe de Waltraud Brandstetter); Renate Starl (enviada a Bèlgica als 7 anys); Juan Antonio Augustí Tura (cosí de l'adoptat Ingolf Ortner) |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
04 Nov 2008 - 10:26 PM |
|
File Name : Segle XX - Vukovar, la ciutat de les ànimes perdudes [RIT TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 699 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:56:12
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 608x352
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1612 Kbps
Factor de qualitat: 0,31 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Segle XX - Vukovar: la ciutat de les ànimes perdudes dia 03 11 08 al C33
Vukovar: la ciutat de les ànimes perdudes
La detenció i posada a disposició dels jutges, el passat mes de juliol, de Radovan Karadzic, ha estimulat la memòria de les atrocitats comeses durant la sagnant descomposició de Iugoslàvia, entre 1991 i 1995. Per això a "Segle XX" ens ha semblat oportú recordar, per mitjà de dos documentals francesos, els dos episodis més emblemàtics d'aquella tragèdia balcànica: avui, la caiguda de Vukovar; la setmana vinent, la matança de Srebrenica.
Vukovar, situada a la riba del Danubi que la separa de Sèrbia, era dues dècades enrere una petita ciutat provinciana, la més oriental de Croàcia, amb un 53 % de croats i un 37 % de serbis entre els seus 45.000 habitants. Després que, el 25 de juliol de 1991, Croàcia proclamés la seva independència, les minories sèrbies dins del nou Estat van prendre les armes i, recolzades des de Belgrad pel règim de Slobodan Milosevic, van desfermar una guerra amb el propòsit de liquidar la sobirania croata o, almenys, d'arrabassar-li nombrosos territoris i incorporar-los a una Gran Sèrbia. Entre aquests territoris, hi havia la regió de Vukovar.
La ciutat, doncs, va ser objecte des de finals d'aquell agost d'un setge implacable que duraria tres mesos i que faria d'ella la ciutat europea més bombardejada des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la Gernika dels Balcans, l'Stalingrad croata. Després de 1.600 morts sota les bombes i en els combats de carrer, el 18 de novembre de 1991 el comandament croat a Vukovar es rendí davant les forces de l'Exèrcit Popular Iugoslau i una sèrie de milícies feixistes sèrbies coordinades des de Belgrad. Immediatament, 42.000 civils croats van ser obligats a marxar en un clima de caos i violència que faria centenars de desapareguts.
El pitjor, però, va venir després, quan els 260 ferits o malalts de l'hospital local que esperaven ser evacuats a l'empara de la Creu Roja van ser deixats en mans dels paramilitars serbis, traslladats als afores de la ciutat, a Ovcara, i allí foren torturats i assassinats en massa.
Vukovar esdevingué, des de la fi del 1991, la capital d'una fantasmagòrica República Sèrbia d'Eslavònia Oriental, i tan sols molt després dels acords de Dayton el govern croat en recuperà pacíficament el control, ja el 1998. Des del 1995, el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia havia obert un sumari contra tres oficials superiors serbis a Vukovar, que van resultar condemnats el 2007. Abans, el 2005, un tribunal de Belgrad ja havia condemnat a penes de fins a 20 anys de presó catorze paramilitars serbis com a autors materials de la matança d'Ovcara. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
10 Nov 2008 - 01:27 AM |
|
File Name : Segle XX - Operació, La Lluna [RIP TDT 324h Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 702 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:37
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 640x464
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1686 Kbps
Factor de qualitat: 0,23 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 110 Kbps
OPERACIÓ: LA LLUNA
Un documental de la prestigiosa rúbrica American Experience, produït per a la televisió pública dels Estats Units i titulat Operació: la lluna reconstrueix avui, amb els testimonis de periodistes, tècnics i directius de la NASA, dels astronautes implicats i de les seves esposes, l'aventura de l' Apollo 8, el primer vol espacial fins a la Lluna, el primer que va portar éssers humans fins a l'òrbita lunar.
Com és prou sabut, la primera mànega de la cursa de l'espai entre els Estats Units i la Unió Soviètica -que era la faceta tecnològica de la Guerra Freda- l'havien guanyada els soviètics. Els nord-americans, picats en el seu orgull, hi van respondre amb el programa Apollo i amb el compromís del president Kennedy de posar un home a la Lluna abans no s'acabés la dècada dels seixanta. Al servei d'aquest objectiu, la missió Apollo 4, el novembre de 1967, va provar el coet llançador Saturn V, i la missió Apollo 7, l'octubre de 1968, va fer d'assaig per al mòdul de comandament o càpsula Apollo. Fins aquell moment, però, cap vol tripulat, ni nord-americà ni soviètic, no havia sortit de l'òrbita terrestre.
Trencar aquesta frontera, cobrir la distància entre la Terra i la Lluna i orbitar aquest satèl·lit, era l'objectiu de la missió Apollo 8, organitzada amb urgència per la NASA davant la por que els soviètics es poguessin anticipar. Llançat el 21 de desembre de 1968 i tripulat pels astronautes Frank Borman, James A. Lowell i William A. Anders, el vol de l'Apollo 8 era pioner en tots els sentits, arriscat, i va ser seguit per l'opinió pública dels Estats Units amb gran expectació, a banda de l'emotivitat pròpia de les festes nadalenques.
Després d'haver fet deu voltes a la Lluna i d'un retorn a la Terra perillós, però reeixit, l'Apollo 8 va ameritzar a l'oceà Pacífic, al sud de Hawaii, el 27 de desembre de 1968. 1968, un any àlgid en la desmoralitzadora guerra del Vietnam i en les protestes dels universitaris nord-americans contra ella, l'any dels assassinats de Martin Luther King i de Robert Kennedy; un any en què els Estats Units necessitaven especialment motius per a l'eufòria i l'optimisme, i els van trobar en la proesa tecnològica i humana de l'Apollo 8.
Set mesos després, el 21 de juliol de 1969, dos dels astronautes de la missió Apollo 11, Neil Armstrong i Edwin Aldrin, trepitjaven per primer cop la superfície de la Lluna, feien aquell "primer pas per a l'home, salt de gegant per a la humanitat" que no hauria estat possible sense la feina dels seus predecessors. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
11 Nov 2008 - 10:51 PM |
|
File Name : Segle xx - Srebrenica un fracàs per decret [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:01:18
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 608x352
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1468 Kbps
Factor de qualitat: 0,28 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Segle xx - Srebrenica: un fracàs per decret
Tal i com vàrem anunciar la setmana passada, completem avui el díptic dedicat als pitjors crims de guerra comesos durant la implosió de Iugoslàvia amb un documental francès, un excel·lent treball d'investigació televisiva que porta per títol Srebrenica, un fracàs per decret.
La cadena de guerres entre els independentistes locals i els nacionalistes gran-serbis iniciada el 1991 a Eslovènia i Croàcia va adquirir a partir del 1992 una intensitat i una crueltat més grans a Bòsnia-Herzegovina, a causa de la major barreja entre les ètnies enfrontades. En aquest context, la ciutat de Srebrenica jugava amb molt males cartes. Situada a l'est de Bòsnia, a prop de la frontera sèrbia, comptava a l'època de Tito amb un 80 % de població musulmana, però estava enmig de comarques habitades per serbis. Des del 1993, Srebrenica constituïa un enclavament bosnio-musulmà de 150 quilòmetres quadrats i uns 60.000 habitants -molts d'ells, refugiats-, envoltat de territori enemic. Aquell abril, la Resolució 819 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides declarà que aquest enclavament, i també els de Zepa i Gorazde, eren "àrees segures, lliures d'atacs i altres accions hostils".
Tanmateix, la comunitat internacional no va ser capaç de fer efectiu aquest compromís de protecció humanitària, traduït en tan sols 7.500 cascos blaus per a tota Bòsnia-Herzegovina. A l'assetjada Srebrenica, en concret, n'hi van correspondre uns 400, un batalló holandès mal armat i sense ordres clares, que esdevingué ostatge més que no pas defensor. La indecisió, la impotència, la covardia de la cúpula militar i política d'UNPROFOR va impedir que quan, l'estiu del 1995, l'exèrcit serbo-bosnià emprengué l'assalt a Srebrenica, les forces aèries de l'OTAN el deturessin. Com a conseqüència d'aquesta paràlisi, la ciutat va caure l'11 de juliol de 1995.
Durant els dies següents, la neteja ètnica es va traduïr en la deportació de 45.000 persones (dones, criatures i vells) i en l'assassinat de més de 8.000 homes adults bosnio-musulmans, víctimes del crim de masses més gran comès a Europa des del 1945. Un crim que el Tribunal Penal de L'Haia ha qualificat formalment de genocidi, però que va simplificar brutalment el mapa ètnic de Bòsnia-Herzegovina i, en aquest sentit, facilità, uns mesos després, la signatura dels acords de Dayton i l'atribució de Srebrenica, ja sense musulmans, a la República Sèrbia de Bòsnia. En tot cas, dels dos màxims responsables d'aquella atrocitat, el polític, Radovan Karadzic, ja és a la presó. El militar, el sinistre general Ratko Mladic, encara segueix burlant la justícia. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
15 Nov 2008 - 06:23 PM |
|
File Name : Segle XX - A la caça dels creuers del Kàiser, 1 La caravana dels mariners [RIP TDT 324h Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 693 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:55
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 688x496
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1655 Kbps
Factor de qualitat: 0,20 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 110 Kbps
Segle XX - A la caça dels creuers del Kàiser, 1: La caravana dels mariners
(Capítol 1: La caravana dels mariners)
El tema de la sèrie és la sort que van córrer, a partir de l'agost de 1914, els vaixells de l'esquadra alemanya de l'Àsia Oriental, amb base al port xinès de Tsingtao i a les ordres de l'almirall Graf von Spee. Tot just iniciada la guerra, aquesta força naval es va endinsar a l'oceà Pacífic, però un dels vaixells, el creuer Emden comandat pel capità Karl von Müller, va obtenir permís per separar-se de l'esquadra i atacar les línies comercials britàniques a l'oceà Índic. Durant tres mesos, el solitari Emden va enfonsar 23 mercants i dos vaixells de guerra aliats, va sembrar el pànic al golf de Bengala i es convertí en una llegenda per a la premsa tant de Londres com de Berlín. Fins que, el 9 de novembre de 1914, va ser enfonsat per un vaixell australià mentre destruïa l'emissora de ràdio de les illes Cocos.
Però l'aventura no havia fet més que començar. Una cinquantena de supervivents a les ordres del primer oficial, Hellmut von Mücke, van fugir en una goleta fins a Sumatra i d'allí, en un vapor alemany, fins les costes del Iemen. Volien arribar al ferrocarril de l'Hedjaz, una branca de la famosa línia Berlín-Bagdad que enginyers alemanys havien construït abans de la guerra i que els permetria tornar a casa. La marxa, però, va durar mig any pel desert i pel mar Roig, mentre havien de sortejar els entrebancs de les autoritats turques i l'amenaça d'unes tribus àrabs que ja estaven preparant la seva revolta de l'any següent, del 1916.
Per fi, quan ja el creien un miratge, els nàufrags de l'Emden van arribar al tren de l'Hedjaz i, el 23 de maig de 1915, eren rebuts triomfalment a Constantinoble. Això no els va eximir de continuar lluitant fins el 1918, però el seu cap i principal artífex d'aquella proesa, Hellmut von Mücke, en va sortir convertit al pacifisme. Actiu antinazi durant la dictadura de Hitler -tan actiu, que va anar a parar a un camp de concentració- el doble heroi de l'Emden va morir als anys 50 a la República Federal d'Alemanya. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
19 Nov 2008 - 07:00 PM |
|
File Name : Segle XX - La Creu Roja durant el Tercer Reixh [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:41
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 608x352
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1661 Kbps
Factor de qualitat: 0,32 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Segle XX - La Creu Roja durant el Tercer Reixh
Periòdicament és objecte de controvèrsia historiogràfica i mediàtica el paper que va jugar el Vaticà, durant la Segona Guerra Mundial, en relació a les politiques genocides dels nazis. Avui, un documental produït el 2007 per a la cadena franco-alemanya ARTE analitza críticament l'actuació, davant d'aquells crims, d'una altra institució aureolada de prestigi i autoritat moral, el Comitè Internacional de la Creu Roja.
El Comitè és una organització de dret privat suís que cal no confondre amb la Lliga de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, formada per les Societats estatals. Aquestes últimes, per aquell temps vinculades sovint als exèrcits, estaven sota el control dels governs i van seguir la política oficial de cada país. El Comitè Internacional, per contra, el presidien ciutadans suïssos a fi de subratllar-ne la neutralitat, i tenia com a missió vetllar, en temps de guerra, pel respecte a les Convencions de Ginebra. És cert que les tres primeres, vigents als anys 30, no incloïen la protecció dels civils.
En qualsevol cas, no sembla que fos la manca de cobertura legal, sinó la manca de voluntat política allò que impedí al Comitè Internacional de la Creu Roja assumir des del 1933, i encara més des del 1939, la defensa dels jueus perseguits per Hitler, dels internats als camps de concentració, etcètera. Els dos màxims jerarques de la institució, els empresaris Max Huber i Carl Bruckhardt, compartien amb el Tercer Reich l'anticomunisme visceral i l'antisemitisme i, a més, fins i tot hi feien negocis particulars. El govern de Berna, d'altra banda, també pressionava per tal de no complicar més la difícil neutralitat suïssa.
Com a conseqüència de tot plegat, les abundants denúncies i proves de l'Holocaust que arribaven a Ginebra van ser ignorades. La tasca del Comitè es concentrà en els presoners de guerra i, l'estiu del 1942, la idea de fer una denúncia pública de les atrocitats nazis va ser descartada. Pitjor encara: les poques visites de la Creu Roja a alguns camps, com el de Theresienstadt, només van servir per alimentar la propaganda dels botxins. I encara sort que l'actuació sobre el terreny, a Budapest o a Bratislava, d'alguns delegats que ultrapassaven les seves instruccions va salvar l'honor de la institució.
L'abril de l'any 2006, l'Assemblea del Comitè Internacional de la Creu Roja va reconèixer el seu "fracàs" davant del genocidi i admeté que "no havia fet tot el possible per entorpir el curs de les persecucions nazis i ajudar les víctimes", que "no va assumir el risc suprem de decantar a favor d'aquelles víctimes tot el pes de la seva autoritat moral". |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
23 Nov 2008 - 06:51 PM |
|
File Name : Segle XX - A la caça dels creuers del Kàiser, 2- L'últim vaixell [RIP TDT 324h Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi.avi
Mida del fitxer: 693 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 00:54:35
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 608x448
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1665 Kbps
Factor de qualitat: 0,25 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 110 Kbps
A LA CAÇA DELS CREUERS DEL KÀISER
(Capítol 2- L'últim vaixell)
La segona part del doble documental alemany A la caça dels creuers del kàiser ens permet, avui, conèixer la sort del gros de la flota alemanya de l'Àsia Oriental que, a les ordres de l'almirall comte von Spee, va sortir l'agost de 1914 del mar del Japó per endinsar-se en la immensitat de l'oceà Pacífic.
Després de diverses escales i incursions pel Pacífic sud (a Tahití, a Samoa, etcètera), l'1 de novembre de 1914 els vaixells de Von Spee van topar amb un destacament de la Royal Navy davant el port xilè de Coronel, en van enfonsar dos creuers i li van causar 1.700 baixes. Era la primera derrota naval britànica des del segle XVIII i, en un Londres commocionmat, el Primer Lord de l'Almirallat, l'impetuós Winston Churchill, va convertir la destrucció de les naus de Von Spee en una prioritat absoluta.
La venjança no va trigar més de cinc setmanes. Aquell 7 de desembre, els dos cuirassats (Gneisenau i Scharnhorst) i els tres creuers lleugers alemanys (el Leipzig, el Nürnberg i el Dresden) van ser sorpresos en aigües de les Malvines per una força britànica superior, encapçalada per dos nous i poderosos creuers de batalla, l'Inflexible i l'Invincible. Només el Dresden es va poder escapar sa i estalvi per refugiar-se al port xilè de Punta Arenas i, després, amagar-se durant mesos en les laberíntiques costes, illes i canals de la Patagònia xilena. Allà, en condicions pròpies d'una novel·la de Jules Verne, va ser reaprovisionat secretament i, el febrer de 1915, es va fer de nou a la mar, burlant la vigilància de les naus aliades.
Per a la Royal Navy, però, la cacera del Dresden havia esdevingut una qüestió d'honor i de prestigi, de manera que quan, a mitjan març, el creuer alemany ja havia decidit lliurar-se a les autoritats neutrals xilenes en aigües de l'arxipèlag de Juan Fernández, els britànics el van enfonsar sense combat. Els nombrosos supervivents van ser internats a Xile, on molts es quedarien per sempre. Tanmateix, un jove alfères de 28 anys resolgué fugir i tornar a Alemanya sense esperar la fi de la guerra. Es deia Wilhelm Canaris i va aconseguir arribar a casa l'octubre de 1915. Tenia per davant una brillant carrera que li donaria el grau d'almirall i, sobre tot, la direcció de l'Abwehr, el contraespionatge militar alemany. Reticent des del 1933 davant l'aventurerisme bèl·lic de Hitler, però insubstituïble en la seva funció, l'antic oficial del Dresden es va anar distanciant del règim nazi fins a participar en el complot contra el Führer de l'estiu del 1944. El fracàs del cop li costaria la vida. |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
Teucre
Registrat: 17 Jun 2004
Missatges: 1578
|
| Publicat:
25 Nov 2008 - 03:40 AM |
|
File Name : Segle XX - La batalla de Guadalajara [RIP TDT C33 Català per a rucatala.tk] Per Teucre.avi
Mida del fitxer: 700 Mb.
[Pel·lícula]
Vàlid: Sí [AVI]
Duració: 01:01:37
Pel·lícula completa: Sí
[Vídeo]
Resolució: 608x272
Còdec: XviD MPEG-4 codec
MPS : 25,00
BitRate: 1460 Kbps
Factor de qualitat: 0,36 b/px
[Àudio]
Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3)
Nombre de canals : 2
Velocitat de mostra: 48000 Hz
BitRate: 128 Kbps
Segle XX - La batalla de Guadalajara
Es va tractar, segurament, de la batalla més internacional de la Guerra d'Espanya, d'una de les que suscità més ressò mediàtic i més explotació propagandística. Parlem de la batalla de Guadalajara, reconstruïda i analitzada en el documental espanyol del 2007 que els convidem a veure avui, a "SEGLE XX".
Apoderar-se de Madrid i dels aparells de l'Estat que hi tenien la seu era l'objectiu principal de l'Alzamiento des del 18 de juliol de 1936. Però el cop militar fracassà a la capital, l'immediat avanç dels facciosos des del nord va ser deturat al Guadarrana i, aquell novembre, les forces franquistes que procedien del sud i l'oest es van estavellar contra la resistència republicana a la Ciudad Universitaria. Madrid, "rompeolas de todas las Españas", esdevingué el símbol de la consigna antifeixista: "¡No pasarán!"
Franco, però, encara confiava que la conquesta de Madrid li donés la victòria en qüestió de mesos i, frustrat l'atac frontal, intentà l'encerclament. A això van respondre, entre el desembre de 1936 i el febrer de 1937, les batalles de la carretera de La Corunya i del riu Jarama, que no assoliren l'objectiu. Aleshores, un Mussolini eufòric per la conquesta de Màlaga oferí el Corpo di Truppe Volontarie, els 40.000 homes que havia enviat en auxili de Franco, per atacar Madrid des del nordest, al llarg de la carretera de Barcelona. "Demà a Guadalajara, en tres dies a Madrid", era l'eslògan de les unitats feixistes italianes en iniciar l'atac, el 8 de març de 1937.
La reacció republicana, que implicà els més llegendaris comandaments d'aquell bàndol (José Miaja, Vicente Rojo, Enrique Líster...) i les tropes més foguejades, incloses dues Brigades Internacionals, amb suport de tancs i bona cobertura aèria, sorprengué i desbordà l'excés de confiança del cos expedicionari italià, perjudicat a més pel mal temps, que anul·lava la seva superioritat en mitjans mecànics. Entre el 18 i el 22 de març, els homes de Mussolini protagonitzaren una retirada humiliant i en desordre.
Del punt de vista militar, el desenllaç de la batalla de Guadalajara desplaçà la guerra cap als fronts perifèrics i la convertí en un conflicte de llarga durada. En el terreny polític, el feixisme italià victoríós a Líbia i a Etiòpia sofrí un cop moral i propagandístic desastrós, i el Duce va perdre bona part del seu ascendent sobre Franco, mentre el bàndol republicà i l'antifeixisme mundial rebien una forta injecció d'ànim. Des de finals de març del 1937, va córrer per les dues Espanyes una frase burleta i expressiva que feia: "Italianos, menos camiones, y más cojones". |
_________________
l 'Autonomia que ens cal, és la de Portugal!!! |
|
|
|
|
|
|
|
FAQ
Cercar
Membres
Grups d'Usuaris
Registrar-se
Perfil
Entre per a veure els teus Missatges privats
Login
